Els que tenim
afecció al modelisme maritim moltes vegades, quan passegem per
algunes de les nostres platges, veiem alguna barca que ens
agradaria construir. La mirem i remirem, però, no sabem com
fer-ho per treure-li un plànol acceptable.
Aquest modest tractat, a forma de resum, intentarà solucionar
aquesta mancança i farà de tu (esforçat lector) un bon tècnic
naval.
El primer que as de fer és anar a la barca en qüestió,
prendre-li les mides de la màniga total, l'alçada màxima de
proa a popa i la central, que serà la minima. Una vegada a casa
teva, faràs l'estri a la mida de la barca objecte d'estudi.
(fig. A y B. En casos de vaixells de grans puntals i amb coberta
es pot prendre les mides per fora com veus a la fig. C). L'estri,
segons el dibuix que s'adjunta, serà d'un regla una mica mes
llarg que la mànega de la barca, i un altre una mica més llarg
que la alçada de la proa, que seran units en angle de 90º.
(veure fig. 1, núm. 10). El regla vertical portarà unes guies a
cada 10 o 20 cm per recolzar una fusta reglada (a forma de cinta
mètrica) per prendre les mides.
Figura
A
Figura B
Figura C
Per fer la
descripció ens serveix de model un "gussi" d'una
eslora de 4,18 m. En el dibuix de camp núm. 1 pots veure que
prenem les mides per fora o sigui per coordenades cartesianes.
Figura 1
Materials que
necessitarem: un estri com el descrit, cordill, rotllo de
paper adhesiu d'1 cm d'amplada, un metre, una cinta mètrica, una
plomada, escaire, llibreta i llapis. Si fa vent és bo portar
cartons blancs d'un format foli, que no voleien tant.
Treball de Camp. Hem arribat a la platja i estem davant
la barca. Primer posarem el cordill lligat de proa a popa de la
manera indicada en el dibuix núm. 1. Seguidament dibuixarem el
perfil de la barca d'una manera aproximada. Dividirem la longitud
de la barca sobre el cordill ja col.locat i degudament estirat de
manera que les divisions caiguin sobre el centre de les quadernes
1,2,5,8,11,14 i 15. Si prens atenció veuràs que tant a proa com
a popa les mides es prenen més juntes pel gran afuamenta que te
la barca en les dues extremitats. Els centres sobre el cordill
els marcarem anganxant-hi uns retalls petits de paper engomat.
Enganxarem tires del mateix paper en el centre d'aquests
quadernal (veure el dibuix) desde la quilla fins a la borda de la
barca degudament aplomades per seguir el centre del quedaran. Amb
aquestes instruccions tindrem la barca preparada per prendre les
mides corresponents.
Que és un plànol de
línies. El plànol de
línies del buc és l'element descrptiu, que gràficament
demostra les característiques de les seves formes. L'integren
tres projeccions: longitudinal, transversal i horitzontal, que
s'han de realitzar a escala per permetre obtenir, amb facilitat i
sense lloc a confusió, les línies. Les línies rectificaran
unes a les altres i les traslladarem a altres papers o
directament a la fusta per construir el buc.
Abans però, us explicarem les tres projeccions, que donen forma
al buc.
Projecció longitudinal o
de perfil. El plànol de
línies representa, en la projecció longitudinal, el perfil del
buc de la nau. A més del seu contorn, es determina en ell la
línia de flotació i una sèrie de línies paral.leles
anomenades línies d'aigua, espaiades de forma uniforme, que
estan assenyalades de baix a dalt amb números d'1 en endavant.
La línia de flotació i les d'aigua sota d'ella, es dibuixen amb
traces continues. Les que estan per sobre de la línia de
flotació són les falses i es representen amb traces
interrompudes o discontinues. (veure els dibuixos de camp núm. 2
i 3).
Figura 2
Figura 3
En el perfil
longitudinal es mostren també les seccions transversals, que
corresponen a les quadernes de traçat, representades per línies
perpendiculars a les línies dáigua. Solen estar separades per
distàncies iguals i es numeren començant per l'esquerra. També
en aquesta projecció es mostren unes línies corbades que
corresponen als perfils de les seccions verticals o
longitudinals, que veurem ara representades en la projecció
horitzontal i que s'assenyalen amb caràcters romans. (Veure
dibuix de camp núm. 4 plànol de formes longitudinals.)
Figura 4
Projecció
horitzontal o de planta. S'acostuma
dibuixar a sota de la projecció longitudinal l'horitzontal, que
correspon a la representació del buc vist des de dalt. Figura en
aquesta projecció les seccions transversals, com a prolongació
de les assenyalades en el projecció longitudinal.
A partir d'una línia de cruixia o eix de simetria, dirigida des
de la part mitjana de la popa, fins el punt de convergència de
la proa i paral.leles a ella s'aprecien les seccions verticals,
que corresponen a talls perpendiculars a les línies d'aigua. Els
limits d'aquests, en tallar el buc produixen les línies corbes,
marcades amb números romans ja comentats en la projecció
vertical. (Veure dibuix de camp núm. 4 plànol de formes
horitzontal.)
També en la projecció horitzontal es mostren unes línies
corbes que corresponen a les línies d'aigua. Representen els
diferents plans paral.lels, que tallen el buc horitzontalment, i
proporcionen diferents contorns, segons els nivells teòrics que
agafaria l'aigua en els seus costats en diferents situacions
d'immersió considerant-lo sempre en idèntiques situacions
d'adreçat.
Tant les línies que corresponen a seccions verticals com les
línies d'aigua, es dibuixen únicament en la meitat del plànol
horitzontal, per tractar-se de traçats simètrics.
Projecció transversal. Encara que cada projecció té
característiques individuals, es pot dir que amb les dades
gràfiques que conté aquest plànol i en els representats en el
perfil longitudinal, que assenyala la separació de les quadernes
del traçat, les línies d'aigua i les formes de roda i cordats
podríem obtenir les plantilles necessàries per construir i
verificar el nostre casc.
Aquest plànol transversal es col.loca per costum, en la banda
dreta del dibuix i compren les seccions transversals o quadernes
de traçat, que són les superficies que obtindríem si
procedissim a serrar el buc perpendicularment al seu pla
horitzontal seguint la línia de cadascuna de les seccions
numerades des de la 1ª en endavant.
Hi ha més línies per descriure, però, no us vull atabalar
més. Explicada la teoria, ja podem tornar a col.locar-nos davant
la barca i començar a prendre les mides.
Bé, doncs som-hi. Preparat el cordill (veure el dibuix de camp
núm. 1 dibuix 1) amb les separacions escollides col.locarem
l'estri que hem preparat sobre el centre de les quadernes
(començant per la primera) i arrambat a la borda i la regla
horitzontal recolzada sobre les bordes de la barca. (Veure dibuix
de camp núm. 1 dibuix 10).
Comencem a prendre les mides. Segons el full de camp núm. 1 al
dibuix 2n. la presa de les mides de la 1ª quaderna es descriu de
la següent manera: sota la regla horitzontal fins el cordill
veureu que ens marca 10 cm; aquesta mida dona l'arrufo; sota la
regla fins a la quilla marca 68 cm. de puntal; del centre del
cordill fins a la borda 36 cm.; i de la borda fins a la quilla
(per saber la forma corba de la quaderna) la 1ª mida marca 2
cm.; i succesivament 5 cm., 9 cm., 14 cm., 20 cm., 27 cm., i fins
a la quilla 35 cm. Les mides que hem pres a la 1ª quaderna les
prendrem a la 2ª, 5ª, 8ª, 11ª, 14ª i 15ª quaderna.
També prendrem amb la regla i plomada les formes de la roda i
del codast, i les seves alçades, gruixos i amplades.
Amb la cinta mètrica prendrem la longitud de la barca, i les
distàncies entre les marques del cordill (sempre apuntant les
mides reals, ja que després sobre la taula de dibuix reduirem,
segons l'escala escollida). No cal repetir que s'han de prendre
totes les mides de llargada, amplada i gruixos dels bancs, del
tàlem, senó, tapament de proa, etc. Els gruixos dels medissos i
estemaneres de les quadernes. La quantitat de quadernes que hi ha
a la barca. Fins a quina quaderna està el medís a un costat i a
un l'altre. En definitiva, tot alló que fa falta per a què un
plànol sigui més entenedor.
Ja a la taula de dibuix amb el quadern de camp, amb les mides
acotades a la barca i un cop escollida l'escala per realitzar el
plànol, començarem per dibuixar el perfil de la barca amb la
quilla codast i roda. Marcarem el cordill i separarem amb les
mides que tenim a la llibreta de camp les quadernes. Les
dibuixarem amb una línia vertical, i a la seva dreta hi
dibuixarem les quadernes tal com es pot veure en el dibuix núm.
2. Seguidament
sota els perfils de la barca dibuixarem el pla de la borda o
horitzontal. Segirem marcant unes línies que com més línies
d'aigua es posin tindrem més punts de referència per marcar
totes les quadernes.
Ara doncs, es fa necessari treure les línies d'aigua. Per fer-ho
anirem al dibuix núm. 3 dibuix 2n. Agafarem el compàs. Posarem
una puntera en el centre de la quilla de la 1ª línia d'aigua i
l'altra puntera en l'encreuament de la mateixa línia amb el de
la 1ª quaderna amb el número 1. Les marques triangulars
numerades representen els compassos. Així, només ens cal fer el
que indica el dibuix adjunt fent les marques 1, 2, 3, 4, 5, 6 i
7. Seguint les puntades tindrem la 1ª línia d'aigua del plànol
horitzontal. Aquestes operacions les repetirem a les altres
línies marcades en el dibuix 2n. (el de les quadernes) per
acabar el plànol de línies d'aigües, i per poder trobar les
formes de totes les quadernes que ens falten marcar, que trobarem
més endavant.
Acabades les línies d'aigua o horitzontals, marcarem totes les
quadernes (les 15 quadernes de la barca) tant al plànol
longitudinal com a l'horitzontal.
Fet això utilitzarem el compàs guiant-nos amb els dibuixos del
dibuix núm. 4t. Començarem posant una puntera del compàs en el
centre de la quilla del plànol horitzontal (el de les línies
d'aigua) de la quaderna núm. 3 i l'altra puntera a l'encreuement
Mb la línia d'aigua núm. 1 (les línies d'aigua son marcades al
plànol transversal). Passarem la mida a les quadernes de la
secció transversal, que quedarà marcada amb un punt en la
línia d'aigua núm. 1 del costat de proa i ja tindrem el primer
punt de la quaderna del núm. 3. Seguidament tornarem al plànol
horitzontal per agafar la referència en la quaderna núm. 3 la
2ª línia d'aigua. La passarem a la 2ª línia de les
transversals. Aixó es repeteix fins a completar la línia
d'aigua núm. 6, que ens donará la forma de la quaderna núm. 3.
Repetirem l'operació a les quadernes núm. 4, 6, 7, 9, 10, 12 i
13 i haurem acabat totes les seccions transversals tal com es pot
veure en el plànol transversal del dibuix núm 4.
Formes longitudinals. També es poden treure amb el compàs
(es podrien treure amb el paralex, però no és tan segur).
Prendrem les mides en el plànol transversal. Les prendrem de
baix a dalt seguint la línia vertical núm. 3 i l'encreuament
amb la quaderna núm. 4 amb la lletra A. Passarem aquesta mida al
plànol longitudinal a la quaderna núm. 4. Seguirem posant la
puntera del compàs en la línia 0 amb la B. Repetirem l'acció
amb la C, etc. fins arribar a la I per completar la línia
longitudinal. Els punts de sortida la 1ª línia ens els dona la
perpendicular de les línies dáigua.
En resum, en els dibuixos veuràs les maneres de treure les
formes d'una embarcació. Espero que aquesta explicació
acompanyada amb els dibuixos t'ajudin a resoldre qualsevol
situació plantejada alhora de voler aixecar el plànol del
vaixell del que vols realitzar el seu model. Si és així em
donaré per satisfet.
